GRUP HUMÀ

Alejandro Chiesa Riverón

Vaig néixer el 27 de maig de 1971 a Montevideo, Uruguai. En 1992 vaig obtenir el meu títol de professor d'anglès com llengua estrangera i en 2004 una llicenciatura en Ciències de l'Educació, opció investigació, en la Universitat de la República, Uruguai.

En 1998, en una vigília per l'assassinat de Matthew Shepard, celebrada en Whitman College - una universitat de l'estat de Washington on vaig treballar dos anys com assistent per a la càtedra d'espanyol - vaig prendre la decisió de no quedar-me creuat de braços mirant passar la discriminació i els crims d'odi davant els meus ulls i vaig assumir el compromís de treballar per a posar fi a aquestes situacions. Va ser aquest el primer contacte amb el meu esperit activista. Matthew Shepard va ser copejat, torturat i lligat a una tanca de metall, en el mitjà del no-res. La seva mort va ser fonamental per a concentrar l'atenció nacional i internacional en els crims d'odi cap a persones LGTB. A partir d'aquest dia i durant dos anys vaig treballar en la Coalition Against Homophobia de Whitman College. En aquest temps, també vaig prendre contacte amb moltes persones bisexuales i, per primera vegada en la vida, em vaig trobar amb d'altres iguals, i vaig deixar de sentir-me com una bestiola rara, atrapat entre les xarxes de la heterosexualidad i l'homosexualitat. Vaig descobrir que la sexualitat no té per què estar "lligada" a un extrem o altre. Per primera vegada vaig entendre i vaig acceptar a la sexualitat en tota la seva riquesa, com una línia contínua. Defenso el dret de tot ser humà a explorar lliurement la seva sexualitat, en qualsevol moment de la seva vida, sense encasellar-se en categories rígides, que només contribuïxen a fer-nos més infelices.

Al meu retorn a Uruguai, em vaig unir al Grup Diversitat. Vaig ser una de les primeres cares visibles en els mitjans uruguayos i no només vaig haver de bregar amb la meva sortida pública de l'armari, sinó amb la sortida de l'armari a la qual vaig haver de forçar al meu pare, mare i germà, cosa que en més d'una nit em va deixar sense dormir. Però va anar un preu que vaig decidir pagar i del que no em penedeixo. Més enllà del dur que pot haver resultat, solament ha deixat bones experiències en la meva vida, en la de qui m'envolten i espero que també en la de molts adults i joves, que segurament mai coneixeré, però que a diferència del que em va succeir a mi durant l'adolescència, han tingut amb mi i els meus altres companys i companyes activistes, models positius, fora de l'armari, que els han recordat que no estan sols.

A nivell professional, vaig participar en dos congressos de docents d'anglès, URUTESOL i LAURELS, presentant ponències sobre com treballar la diversitat afectiu i sexual en l'aula, temes que a principis de 2000 eren tota una novetat en aquest tipus de congressos, a Uruguai. Per altra banda, la tesi per a la meva llicenciatura es va centrar en el abordaje de la diversitat afectiu-sexual en el sistema educatiu uruguayo. En 2005, vaig venir a Espanya i vaig exercir un dels drets dels quals milions de persones LGTB són privades en la major part dels països del món avui dia: el dret al matrimoni. Des de març de 2008 treball com voluntari per a Ben Amics. He estat secretari de la Junta Directiva des d'Abril de 2008 fins al setembre de 2009 i actualment coordino l'Àrea d'Educació. De moment, continuo triant passar per la vida i contribuir amb el meu grà de sorra, per petit que sigui, en lloc de veure passar la vida davant els meus ulls, com un simple espectador.

Maria del Mar Gomila

Diplomada en els estudis d’ educació social per la Universitat de les Illes Balears (UIB).
El mes de setembre de 2008 vaig començar a treballar a Ben Amics amb un programa de suport i orientació dirigit a joves LGTB. (Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals). En l’ actualitat, també ofereixo suport a l’ àrea d’ educació de BEN AMICS com a técnica i impartint xerrades i tallers en centres educatius i socioeducatius.

El mes de novembre del 2008 vaig tenir l’ oportunitat de participar en les VII Jornades de joves contra la LGTBfòbia realizades a Torremolinos (Màlaga). Aquesta experiència em va permetre entrar en contacte amb nombrosos joves activistes de diferents associacions que conformen la FELGTB (Federació estatal de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) i entendre el vertader esperit de l’ activisme polític LGTB. De fet, crec que aquesta experiència va marcar un abans i un després en la meva persona...

La nostra societat està basada en els pilars de l’ heterocentrisme i el sexisme; donam per suposat que tothom és heterosexual fins que es demostra el contrari; i assignam rols segons el sexe biològic. Sovint ens oblidam que existeixen altres orientacions sexuals com l’ homo i la bi; i casi siempre invisibilitzam a les persones transsexuals, transgèneres i intersexuals.
Si eduquéssim en termes de tolerància, respecte a la diversitat afectiva i sexual, igualtat de gènere... segurament evitariem que moltes persones es sentissin jutjades o diferents; possiblement també erradicariem o minimitzariem altres problemàtiques de base. Està en les mans de totes i cadascuna de les persones de la nostra societat: pares- mares, docents, professionals, amics, etc. construir una societat més justa i plural. Precisament per això, crec que l’ àrea d’ educació de BEN AMICS és una oportunitat i una plataforma per formar, dotar d’ instruments i recursos per la construcció d’ una societat més rica, respectuosa, i sense prejudicis.
A tots/totes aquells/es joves LGTB, que en algún moment us heu sentit culpables per ser lesbianes, gais,transsexuals o bisexuals, que alguna vegada heu estat insultats/insultades a l’ escola o a l’ institut, que ningú us ha explicat que la homosexualitat o la bisexualitat és una orientació sexual igual que l’ heterosexual, o no heu tengut cap persona adulta LGTB aprop, amb la qual sentir-vos identificats/identificades, vos dedicaré unes paraules que un dia va compartí amb nosaltres un al•lot: «“Dins de l’ armari estas totsol, fora d’ ell, hi ha una comunitat sencera disposada a lluitar al teu costat». H.D.

Frédéric Brûlé

Especialista de la diversitat social, cultural, ètnica, afectiva i sexual.
De mare guadalupenya i pare parisenc, vaig néixer als afores de París. Discriminat en la meva infantessa per la meva procedència ètnica i en la meva adolescència per la meva orientació sexual, vaig aprofitar els meus estudis en llengües i cultures espanyoles i hispanoamericanes per a entendre millor les meves arrels i sensibilitat..

Em varen dur a realitzar treballs d'investigació sobre: La Supressió de l'esclavitud en les Antilles, La Mort del Crioll en el Carib i la Homotextualidad dels poemes de Reinaldo Arenas. Duc set anys col·laborant amb Ben amics com a voluntari. Vaig començar col·laborant en l'organització de sopars d'amistat i festes reivindicatives i vaig contribuir a les tasques de repartiment de material d'informació i prevenció pels locals LGTB. Durant 2008 i part de 2009 vaig treballar al costat d'Alejandro Chiesa com a co-coordinador de l'Àrea d'Educació. En l'actualitat, al costat d'altres companys acudeixo a centres educatius i instituts de Mallorca per a ajudar a adolescents a entendre la diversitat afectiva i sexual.

FORMACIÓ ACADÉMICA

2007-2006 CAP, Certificat d'Aptitud Pedagógica, Islas Baleares
2005-2004 Màster II, Lenguas Y Culturas, Ruan, Francia
2004-2003 Màster I, Francés como llengua extrangera, Ruan i Palma
Diplomatura en llengües i ensenyament, Ruan
2003-1997 Llicenciatura en hispàniques, Burdeos, Ruan i Valladolid

L'educació condiciona la nostra manera de veure i viure la sexualitat. Llavors és imprescindible convidar als adolescents a una reflexió sobre la diversitat afectiva i sexual perquè puguin aconseguir eines per a entendre's la seva pròpia sexualitat i entendre la dels altres. Els adolescents LGTB tenen dret a rebre informació sobre la seva manera de veure la societat i interactuar en ella. Els altres deuen rebre informació sobre el ventall complet de sexualitats per a entendre a tots els seus companys i així conviure amb ells sense por ni idees equivocades. La meva adolescència es va convertir en malson per la falta d'informació sobre les persones LGTB. Els altres adolescents em rebutjaven, em pegaven, m'insultaven i m'atemptaven al pudor. Perquè aquest període determinant en les nostres vides deixi de causar temor i dany en la vida de molts, em vaig incorporar en l'equip de l'Àrea Educació de Ben amics. Però tinc clar que aquesta labor no només és nostra. És el treball diari de totes les persones que eduquem és a dir de tots els adults en contacte amb nens i adolescents, o sigui els pares, els educadors, els monitors de temps lliure, els professors, els animadors...

Crec que nosaltres, els adults, intervenim tots en aquest treball de fons ja que som nosaltres els referents i els guies de les generacions futures.